8 de juny 2013: PAU-OLORON-URDOS-SOMPORT-CANFRANC

El programa d'aquest día feia preveure una caminada en pujada per una fageda cap al Port de Somport, una mica dura però molt maca.

Res de res, la pluja tornava a ser present amb bastant intensitat i el programa es va reduïr a la visita a Oloron Saint-Marie (ja prevista) però més llarga del programat. 

Ja sota la pluja a Oloron l'escampall va ser general. No se que va veure cadascú, però jo vaig pasejar amb la meva dona, la Lourdes i el Xavier. Vam donar uns tombs per pasarel·les sobre els dos rius, Aspe i Ossau, per tornar al mateix lloc. Com no teníem planòl vam preguntar als oriunds i ens van adreçar cap al barri (quartier) de la Sainte-Croix, amb l'esglesia del mateix nom i la plaça St. Pierre. També sota la pluja vam passejar per la "Promenade Bellevue".

Jo només pensava en pujar l'ànim amb una mica de xocolata a la fàbrica Lindt i així ho vaig fer. Molt bona la xocolata.
Una vegada dinats a l'hotel Canfranc vam fer la visita guida a l'estació i Torre de defensa.
No sense abans felicitar fer l'esforç a Pere, Jordi, Francesc, Luís i Vicenç, els esforçats ciclístes que van pujar el port de Somport sota la pluja.

 

L'explicació de la nostra guía va ser molt bona i ens van fer una composició de què va significar l'estació de Canfranc abans del seu tancament.
Sintéticament, inaugurada en 1928, durant la guerra civil va ser controlada pels fascistes i tapiat el tunel. Durant la II guerra mundial va transitar el wolframio per l'Alemanya nazi a canvi d'or que venia de Suíssa. El 1970 un tren francès va patir un accident i es va enfonssar un pont, el que va provocar el tancament definitiu de la línia cap a França.

Una vegada finalitzada la visita ja només pensavem en el sopar de gala. Ja teniu les fotos??

9 de juny 2013: CANFRANC- BENZINERA D'OSCA -LLEIDA-BARCELONA
Bon dinar i bon profit a tots.
Fins l'any vinent. Moltes gràcies

7 de juny 2013: TOULOUSE-MONTÈGUT-AUCH-PAU

Com cada matí l'esmorzar a dos quarts de vuit. Sortim de Toulouse fins a L'Isle-Arné per fer un tros de la 19a etapa del Chemin d'Arlés fins a Montégut. Un total de 14,7 Qm.
Un primer tram d'etapa per carretera secundaria una mica ensupit i un segon tram pel mig de camps de conreu de gramínies i cereals. Amb les corresponents discussions de si son "galgos o podencos". I això que alguns dels/les caminants eren de terres més rurals.

 

L'arribada a Montégut des de la part alta de la població feia tenir una bona panoràmica.

Nagciso ens va portar fins al restaurant de la cadena Campanile (sense història). I la pena és que ens vam haver d'esperar  molta estona per problemes d'hores de conducció i no vam poder aprofitar per veure les joies d'Auch. Que no son poques, ja que esta clasificada com "lloc major en els camins de Sant Jaume  pel patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO". 
Catedral Santa María (segles XV-XVII) de més de 100 m. de llargada. Escala Monumental de 370 graons. La casa de Gascuña i l'Ajuntament.
Després de fer un esforç memorístic, he aconseguit situarme en l'arrivada a Pau. Tot y ser una ciutat amb molta història, la nostra estada va ser curta. A més a més la pluja va fer que la ruta post sopar també fos curta i només vam poder observar l'animació nocturna d'una zona peatonal propera a l'hotel.

6 de juny 2013: ALBI - TOULOUSE (Tarda)

El día encara no ha acabat. Arrivem a Toulouse i encara ens queda molta tarda i nit. Planòl en ma ens acostem a la plaça del Capitole, dins del "centre ville", centre històric amb molta activitat.

Com podeu supossar, la pasejada era lliure i 'únic compromís era arrivar al restaurant Bateau "la Belle Chaurienne". Un grup ens vam acostar a la Catedral de Saint Etienne, però una manifestació va fer que estigués tancada. 
Pel camí els Jordis van trobar la seva plaça i van xalar d'allò més.

 

En un rampell li vaig fer una foto a la meva dona.

Una mostra de l'animació del centre peatonal va ser la "batucada" amb la que ens vam torbar. Realment espectacular. Jo en sóc amant i no em vaig poder resistir. 

 

 

 I finalment l'Eduard que ho va viure intensament.

Com ja no era hora de visítes culturals, el convent dels Jacobins també estava tancat. Però vam poder veure en quin territori estem. Una inscripció a la porta mostra en quina llengua es comunicaven els habitants de Toulouse als segles XIII i XIV com mínim.  

Ja arrivant al canal de Brienne, on estava el restaurant, la nota bucòlica.

 

 

La riva de la Garona plena de jovent.

  

El restaurant al fons.

Finalitzat el sopar de cassoulette, la tornada la vaig fer tot passejant per la riva de la Garona. Tant animada com al capvespre.

 

 Per cert, el pont sobre la Garona més proper al restaurant es diu "Dels Catalans".

6 de juny 2013: ALBI - TOULOUSE

Le Chemin d'Arlès no passa per Albí, però un día de descans va anar be i aquesta ciutat paga la pena.
Després d'esmorzar, sortirem per fer una visita per la ciutat d'Albí. Les estrelles de la visita son el museu Toulouse-Lautrec i la catedral de Santa Cecília. I tots els recons que trobeu interessants. Per mi les vistes de la ciutat des del riu i rodolar pels carrers.

Una ràpida visita al claustre de Sant Salvi i arrivem a la catedral i al museu.

Toulouse-Laurec va néixer en aquesta ciutat el 1864. Després de la seva mort (1901) la seva mare, la comtessa Adèle de Céleyran llega el conjunt de l'obra del pintor a la ciutat. El museu es troba al Palau Berbié molt aprop de la catedral de Santa Cecília.

La visita al museu es completa amb uns jardins amb vistes al riu Tarn que banya la ciutat.

Be, no se perquè ensenyavem la sola de la sabata, però algú va dir aixequeu les po.. les cames! i ho vam fer.

A l'edat mitjana, Albi acollí la doctrina càtara, que aquí es va dir dels "albigesos". La creuada contra els quals va ser la primera en terra cristiana i contra cristians disidents de la doctrina dictada per la jerarquía eclesiàstica.

A l'arrivar al centre d'Albi, sorpren la grandaria de la catedral gòtica de Santa Cecília. La més gran del món construïda integrament de maó. Te una única nau central amb capelles entre els contraforts i al llarg de tot el perímetre. És una catedral que sembla sencilla, però que sorpren per la seva grandiositat.

 

La pintura sota de l'òrgan representa el Judici Final destaca per la seva superfície, la seva qualitat i per la seva disposició en mirall o parella amb la Creació del Món / Resurrecció. Aquesta enorme pintura del Judici Final (1474-1484) originalment cobria al voltant de 200 metres quadrats. Pintat al tremp, hi ha tres registres: el cel, la terra i l'infern on els malvats gesticulen en els compartiments dedicats als set pecats capitals.

 

 

Els maons sempre presents.

 

Com bons minyons ens vam aplegar al voltant duna taula al mercat cobert. Tal com recomenava el programa del viatge. Jo estic a l'esquera encara que no s'em veu.

Fins aquí la primera part del día. Fem camí fins a Toulouse.