2 de juny 2013: ARLÉS - ST. GILLES du GARD - AIGÜES MORTES - MONTPELLIER

Serà el nostre primer matí a "la France". Després d'acomiadar els ciclístes, ens dirigim amb l'autocar cap a les rodalíes de Gimeaux. Una ruta planera per asfalt. Potser no la millor manera de començar les caminades, però aquestes terres baixes estan formades per camps, cavalls, braus, tanques i alguna de les branques de la Roine.

La Camargue te la seva pròpia raça de cavall, el famós Camarguès blanc cavalcat pels guardians dels braus de la regió per exportar-los a Espanya.

Els 10,6 Qm. els vam fer a bon ritme. Una mica escampats, però com era tant pla, sempre ens teniem a l'abast de la vista. Alguns vam anar un bon tros pel camí (no hi havia camí) paral·lel a la carretera per així descansar d'un terra tant dur.

El paisatge no donava per molt més. L'autocar ens va recollir i portar fins a St. Gilles on vam visitar l'abbatiale de l'antíc monestir benedictí declarat Patrimonio de la Humanidad per l'UNESCO.

No és que ens esperessin, es que era día de comunions.

 

Després, ja amb l'autocar, ruta turística per trobar Le Grau de Roi i el restaurant Le Capriska (no era Rusia) on esperaven els ciclístes.

Una molt petita passejada per la platja. Tot camí de l'autocar cap Aigües Mortes.

Una vegada a Aigües Mortes, capital de la Petita Camargue, i fora de la part més turística, anem a buscar una part més tranquila on poder observar les muralles i portes d'aquesta petita ciutat.

En occità Aigas Mòrtas, va ser el primer port de la Mediterrània francesa i una important "bastida" medieval.
La ciutat es troba totalment amurallada, en una obra començada pel genovès  Guglielmo Boccanegra i que han arrivat intactes fins els nostre dies.

La torre Constancia va sustituïr a la torre Matafère per protegir la guarnició del rei Lluís IX. Te un diàmetre de 22 m. una alçada fins el fanal de 33 m. i els murs de la base son de 6 m de gruix. Curiositats.

Ja només ens queda arrivar a Montpellier i descansar a l'hotel.
 

1 de juny 2013: BARCELONA - ARLÉS

Des d'Arles, a la riva de la Roine

 fins travessar els Pirineus per Somport (GR-653)

L'aventura comença a Arlés.

Després del viatge des de La Soci, arrivem a l'hotel Best  Western - Arlés a dinar. Per ser la meva primera sortida de setmana, quasi em quedo sense cadira. Coses dels novells.

Una vegada instal·lats sortim a fer una visita guiada per aquesta ciutat. Arlés esta situada al marge esquerra de la Roine i fou una important ciutat romana dins la Gàl·lia i centre religiós els primers temps del cristianiste. D'aquesta época queda l'imponent circ romà, actualment plaça de braus, perfectament conservat. També trobem altres monuments romans com les muralles, l'amfiteatre, el teatre, etc. tots ells declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 1981.

 Després de la seva pràctica destrucció i ruïna al llarg de l'alta edat mitjana, tornà a renéixer al segle XII amb magnífics monuments romànics. L'església de Sant Tròfim mostra una portalada d'un esplendor que s'allunya del model més auster de les esglésies romàniques de les nostres terres i signe de la riquesa de que gaudia la ciutat en aquella època.

El recorregut fou el següent: Teatre d'Arlés

Entrada principal del Teatre d'Arlés

Interiors del Teatre

 El teatre va ser construït al govern d'August a finals del segle I a.c. La "càvea" de 33 fileres de seients podia acollir fins a 10.000 espectadors. El mur de l'escena era un element de propaganda i estava dominat per les estatues de l'emperador.

L'Anfiteatre, va ser construït a la vessant nord del turó de la Hauture cap l'any 90 a.c. Es fa servir per espectacles diversos, inclús curses de braus. Podía acollir uns 20.000 espectadors. Esta tallat a la roca a la part alta de la ciutat, aprofitant un desnivell. Esta recolçat a una plataforma de 136 x 107 metres. Esta format per dues arcades sobreposades fins a 21 metres d'alçada. Imagineu-vos les lluites de gladiadors i feres que es van fer fins finals del segle V.

Prosper Mérimée, activista amant del passat clàsic serà l'impulsor de la seva recuperació, va ser catalogat com monument històric al 1840.

 

 Les Termes de Constantí va ser el següent punt de visita. Van ser construïdes a la riba de la Roine al segle IV d.c. A les restes que avui podem veure s'observen les sales d'aigua calenta, les piscines i els mecanismes de ventilació de l'aire calent que circulava entre els murs a través de conduccions de mahó foradat. L'àbsis semicircular iluminat per tres finestres i cuberta per una volta , alternava el mahó i la pedra calcària. Al sud d'aquesta part es trobaven les sales temperades i fredes, la palestra i el gimnàs.

Jo li feia la foto a la Marga, però el "capo" és el cap.

Com mostra la foto el típic "ventet" que s'encaixona a la vall de la Roine va fer xalar a més d'un i d'una.

El recorregut ens va fer atravessar l'ajuntament (d'epoca moderna) pel seu vestíbul amb una volta plana digna d'admirar que ens va portar a la plaça de l'ajuntament. Al mig un obelísc trobat al circ romà i en un lateral l'església de Saint-Trophime (medieval), exemple del romànic i gòtic provençal  ja que va ser construïda entre els segles XII i XIV. 

 

 Abans de sopar una presa general del capvespre a Arlés des del terrat de l'hotel.

 

 

 I després de sopar, una pasejada nocturna per tirar avall.

 

 

 Manca esmentar la relació d'Arlés amb els pintors impresionistes i avanguardistes de finals del XIX i començaments de segle XX. Van Gogh, Picasso, etc. formen part de la història i de la realitat actual d'aquesta ciutat.