Ahir a la tarda vam arrivar a Montpellier i després de instal·lar-nos vam sortir per lliure a donar un tomb pel centre de la ville. El nostre grup va decidir anar caminant tot atravessant el barri d'Antigone, concebut per l'arquitecte Ricardo Bofill.
En arrivar a la "Place de la Comèdie" vam observar la "Fontaine de Trois Grâces". I tot seguit, donada l'hora que era, vam deambular una estona pels carrers del centre històric més aviat buscant un lloc per sopar. I després de seure en un restaurant i tot seguit sortir en fugida (horrible, ens queia el sostre a la taula), finalment pizza rectangular.
I tot seguit tornada per Antígone cap a dormir.
Ja de bon matí primera parada al camp de futbol del Montpellier per deixar els ciclístes i anar cap a Saint-Jean de Fos. El GPS de preguntar no va anar gaire be i una sra. ens va fer ficar pel mig de la ville. Per aquí no passen autocars!!! i menys amb remolc!!!???.
Qui vulgui rememorar l'odisea, perdó la "AVENTURA EN SAINT JEAN", només ha de buscar el pdf del Jordi Cabedo, genial, genial.
Finalment havent muntat de nou el poble, finalment (no és redundància) arrivem a "Le Pont du Diable".
On en Nagciso, ole tus ous, ens va explicar com havia viscut l'aventura des de la solitud del seu seient.
Vam ser fins a quatre els que ens vam acostar a l'alçada dels ulls del diable.
Aqui podem veure el començament de les Gorges de l'Hérault al cor de les quals es troba Saint Guilhem le Dèsert amb l'abadía benedictina de Gellome. Fundada per Guilhem I de Tolosa.
Com l'endarreriment respecte a l'horari previst era notable i les emocions del día fan venir gana, el dinar espera. Les vistes sobre el riu Verdus ens van relaxar.
Però ens possem en marxa i anem de nou cap a l'abadia on ens trobem amb els ciclístes.
A la place de la ville vam començar tots junts (Caminants i ciclístes) la ruta que havíem d'haver fet pel matí.
Des del començament ja es veia que els ciclístes també portaven la panxa plena. Aquí veiem com un ciclísta és atrapat per un caminant. Ja al començament del camí. Pobret!!
Pel cap la foto més gran.
De nou es veu qui esta més en forma. Els ciclístes son atrapats i ja no saben quina cara posar.
Des del començament ja es veia que els ciclístes també portaven la panxa plena. Aquí veiem com un ciclísta és atrapat per un caminant. Ja al començament del camí. Pobret!!
Pel cap la foto més gran.
De nou es veu qui esta més en forma. Els ciclístes son atrapats i ja no saben quina cara posar.
D'altres amb el cap mig cot i somriure de circunstàncies.
Altre mirant a l'infinit per dissimular.
Tots amb la vigilància d'en Toni que els donava ànims.
Com podeu veure les fotos dels ciclístes son més petites ja que aquesta no és la seva secció (és per optimitzar espai).
Ostres! que faltava un.
El grup que finalment vam quedar pujant, vam decidir arrivar fins al penyassegat de la foto.
Veritablement el camí era costerut.
Aquí ens teniu. Amb cara de satisfacció. Per la pujada i les vistes de que es gaudia.
De fet aquesta última foto va a la dereta de la panoràmica anterior.
Després de la reunió al parquing del Pont del Diable, de nou cap a Montpellier. Dutxa i sopar al restaurant l'Arlequin.
Com podeu veure les fotos dels ciclístes son més petites ja que aquesta no és la seva secció (és per optimitzar espai).
Ostres! que faltava un.
El grup que finalment vam quedar pujant, vam decidir arrivar fins al penyassegat de la foto.
Veritablement el camí era costerut.
Aquí ens teniu. Amb cara de satisfacció. Per la pujada i les vistes de que es gaudia.
De fet aquesta última foto va a la dereta de la panoràmica anterior.
Després de la reunió al parquing del Pont del Diable, de nou cap a Montpellier. Dutxa i sopar al restaurant l'Arlequin.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada